La majoria d'empreses trien programari de RRHH mirant una taula comparativa de funcions: té selecció? Té nòmina? Té enquestes de clima? El problema és que aquesta taula no diu res sobre si aquestes funcions resolen els processos que la teva empresa té avui, ni sobre si les faràs servir de veritat o quedaran sense activar.
Una plataforma com Cantevia està pensada com sis mòduls independents —Persones, Temps, Vacances, Clima, Talent i Analítica— precisament perquè no totes les empreses necessiten el mateix el primer dia. Triar bé no és trobar el programari amb més caselles marcades; és entendre quin procés et fa mal ara i què necessitaràs d'aquí a un any.
Comença pel que ja fas malament, no pel catàleg
Abans de mirar cap demo, escriu els tres processos de RRHH que pitjor portes avui: és el registre de jornada en un Excel que ningú revisa? És que les vacances es demanen per WhatsApp i se t'oblida qui té quant saldo? És que cada nova incorporació triga dues setmanes a tenir accés a tot? Aquesta llista, no la llista de funcions del proveïdor, és el teu criteri de compra real.
Amb aquesta llista a la mà, la pregunta canvia: no és "què fa aquest programari?" sinó "aquest mòdul concret resol el meu problema concret?". Persones, Temps i Vacances solen ser el nucli que gairebé totes les empreses activen des del primer dia perquè cobreixen obligacions bàsiques (registre de jornada, gestió d'absències). Clima, Talent i Analítica normalment s'activen més tard, quan l'empresa ja té el bàsic resolt i vol fer el pas següent.
Els permisos diuen més que la llista de funcions
Un criteri que gairebé ningú mira en la fase de tria i que hauria d'anar a dalt de tot de la llista: com gestiona el sistema els permisos. No és el mateix un esquema genèric d'administrador/editor/lector que un amb permisos granulars per mòdul, amb nivell (lectura, escriptura, administració) i àmbit (propi, d'equip, global) configurables per rol.
La diferència es nota en el dia a dia: en un sistema ben dissenyat, un responsable d'equip pot veure l'organigrama i aprovar les vacances del seu equip sense tenir accés a les dades personals ni al contacte d'emergència de cada persona —això només ho veu la mateixa persona o RRHH. Si el programari que estàs avaluant no distingeix aquests nivells, qualsevol permís que donis serà tot o res.
No compris per avui, compra per al proper mòdul
L'avantatge d'una plataforma modular és que pots començar pel mínim imprescindible i activar la resta a mesura que creixes, sense migrar de sistema ni duplicar dades d'empleat en dos llocs diferents. Pregunta explícitament si el proveïdor permet aquest creixement per mòduls o si t'obliga a contractar el paquet complet des del principi encara que només facis servir una part.
Triar programari de RRHH no és una decisió d'una tarda de comparar preus. És decidir quins processos deixaràs de gestionar a mà, en quin ordre, i amb quin nivell de control sobre qui veu què. La resta —el disseny de la interfície, el nombre d'integracions anunciades— és secundari si no respon a aquestes tres preguntes.
